"... Idò jo te jur, Cabrit, que t'he de fer torrar com a tal"

Castell d'Alaró: Rondalles i llegendes

L´Episodi de Cabrit i Bassa

La llegenda conta que quan el jove rei Alfons es trobava amb el seu exèrcit sota les murades del castell d'Alaró, amb ànim de sotmetre la fortalesa, s'establí un curt diàleg amb els defensors. Quan l'oficial reial de l'exèrcit assetjador demanà la rendició del recinte, en nom del rei Anfós, rei d'Aragó i de Mallorca, el defensor no s'acoquinà gens i respongué, altívol i sarcàstic:

- Anfós torrat o ben aguiat amb salsa mengen els homes. Només reconeixem com a rei nostre senyor en Jaume de Mallorca

Alfons, molest i enfurismat demanà qui era que havia gosat dir aquelles paraules insultants. Des de dalt digueren:

- Jo so en Cabrit i aquest, el meu company, s'anomena Bassa

El rei d'Aragó contestà impetuós:

- Idò jo te jur, Cabrit, que t'he de fer torrar com a tal

Una vegada el castell fou conquerit per Alfons, l’episodi finalitzà amb l'execució de Cabrit i Bassa, que foren torrats a la plaça del Lledoner de los Damunt d'Alaró.

Imatge

Un fragment del poema El Comte Mal, de Guillem Colom i Ferrà, fa referència a l'episodi de la resistència i mort de G. Cabrit i G. Bassa, l'any 1285, defensant el castell d'Alaró:

Quan la lluita es fa més forta,
truca un missatger a la porta:
-Castellans, lliurau de pressa les claus del castell rebel
o de grat deixau-vos prendre:
el fort que car es deixi vendre
serà en sec fet pols i cendra,
insepults els qui el defensin i menjats pels corbs del cel.

-I, ¿qui amb tal ordre us envia?
Cabrit irat responia-
-Anfós d'Aragó i Mallorca jurat com a rei i hereu.
-No coneixem al reialme
altre rei que el rei En Jaume
A Mallorca, -i perdonau-me-
anfós és un peix que es menja amb allioli a tot arreu...

-Llamp del cel!, que és gran vilesa
sofrir més vostra escomesa!
¿Qui gosa amb tals paraules insultar el rei d'Aragó?
-crida Anfós als de la plaça.-
-Dos lleials: Cabrit i Bassa.
-¿Cabrit, dieu? Bona caça!
Doncs, com cabrits jur rostir-vos per escarment del traidor!-
Guillem Colom i Ferrà

Com va conquerir el rei en Jaume el castell d´Alaró

Aquest puig agullonat que guaita part damunt es altres era des moros com vengué el rei En Jaume, i ja ho crec que els ho volgué pendre. Allà on comencen es graus de s'escalonada, s'enfilava es cavall, i hi deixà ses potes senyades, que encara ara s'hi coneixen.Es pobres moros sols se pogueren escapar del Rei tirant-se dalt-a-baix d'aquell penyalar. Per no fer-se mal s'hi amollaren amb so cap dins una aufàbia. Figurau-vos, en pegar abaix, què s'havien de fer moro i aufàbia. Es bocí més gros no era com s'oreia . (Alcover, V, p. 108-109.)

La cova del castell d´Alaró

Un home va trobar una cova sobre el cim del castell i, dins aquesta hi va veure set caramulls de doblers de vint. Avisà un amic i tornaren a anar-hi, però el primer no volia tocar cap moneda. El segon n´afagà una sense que l´altre se n´adonés i, tot d´una, la boca de la cova es va tancar, quedant a les fosques. El polissó que havia agafat la moneda la tirà a terra, però la boca no es va obrir, fins que la moneda va tornar a ser al munt d´on l´havia agafada. A la fi pogueren sortir de la cova, però la boca es tornà a tancar i ja mai més s´ha tornat a obrir . (Lluís Salvador, A.: Els castells roquers de Mallorca... p. 214- 215.)

En Fenoi

En Fonoi, s'homo més agosarat i més mal de retgirar que s'havia vist mai, posà messions que faria s'uiastre una hora en es penyal de s'Orengar, a sa cucuia esgaiadora des Castell d'Alaró, en es cantell de s'abisme. Quan estava a punt de fer s'hora que en Fonoi feia s'uiastre, es qui li posaren ses messions s'hi acostaren, i moguts pel dimoni, li enverguen sempenta, i el pobre Fonoi caigué per avall i romangué fet benes .(Alcover, XXIV, p. 101-102 )

Es Castell d'Alaró, es puig de s'Aucadena i ses bruixes

vista

Altre temps ses bruixes els dissabtes a vespre se solien aplegar sobre els dos puigs i se tiraven uns fils que elles sabien filar amb els que feien un pont entre es Castell i s'Aucadena i allà dalt ballaven i feien mil cabrioles fins hora d'auba .(Alcover, XXIV, p. 101-102 )