"El Castell de Bellver ens ofereix imatges inoblidables, gravades en la retina de tot aquell que visita Mallorca amb ganes de mirar..."

Castell de Bellver: Rondalles i llegendes

La llegenda de la cova de la bruixa Joana.

Segons la referència popular, la bruixa Joana vivia dins una cova prop del turó i freqüentava els voltants del castell. Aquesta cova infonia un gran pànic en els ciutadans.

Jovellanos, en relació a aquesta llegenda ens diu: “...Y he aquí los únicos edificios del recinto [de Bellver], si ya no se cuenta por tal la casa yerma de la Joana, que está al lado de su límite meridional. Dáse ese nombre a una cueva excavada en la peña, pero cerrada de pared, con su puerta y ventana y pozo al exterior, su habitación alta y baja, su horno, su cocina y otras piezas dentro; todo ruinoso, abandonado y aún detestado. La tradición vulgar dice que moró en ella no ha mucho tiempo la Joana, grande hechicera, que en vida solía convertirse en gato y tomar otras formas a su placer, y que ahora su sombra se complace de visitarla de tanto en tanto. Esto se dice dos higueras, que yo he visto plantadas o casualmente nacidas cerca de su puerta, pueden haber confirmado esta vulgaridad, pues su fruto, aunque de buena apariencia, se avanece y pudre sin llegar a sazonar, sin duda por hallarse estas plantas en una umbría y estar del todo descuidadas. No obstante, los simples pastores y cabreros del bosque cuentan y creen que cierto canónigo antojadizo murió de haberlas comido; y he aquí la ridícula historia forjada sobre el abandono de esta casilla, que probablemente no tuvo otra causa que la esterilidad y fragosidad del terreno inmediato, destinado antes al cultivo, de que aún hay indicios. Sea lo que fuere, la fuerza de la superstición la hace mirar con horror, y aleja de ella pastores y ganados, por más que ofrezca algún pasto y un abrigo seguro contra la inclemencia. ¡Notable prueba de su poder, cuando no la vencen el interés ni la necesidad”.

Jeroni Rosselló introdueix una nota en el texte de Jovellanos (p. 58) que diu així: “El inmenso y esparramado caserío que se ha construído en las inmediaciones de la misteriosa cueva ha hecho desaparecer por completo el horror a que aludía Jovellanos, principalmente inspirado por la soledad del sitio. A ésta contribuía, a su vez, la misma superstición que ha ido desapareciendo, si bien ha quedado todavía en la memoria del pueblo el nombre de la cueva, y la conseja sobre la hechicera Joana que la tomaba por albergue”.

Sant Alonso Rodríguez

vista des de la torre de l'homenatge

Una altra llegenda està vinculada a un sant, Sant Alonso Rodríguez, porter dels jesuïtes, que acompanyava molts dies al castell al pare Maties Borrassà per a confessar a la germana del Procurador Reial.

En una d’aquestes pujades, mentre resava el rosari, se li aparegué la Mare de Déu, que li eixugà la suor del front amb un mocador i li prometé la seva protecció sobre l’illa. Anys més tard, al lloc on es va aparèixer la Verge, es construí un senzill monument sobre el que anys més tard, al 1877, es va aixecar la capella actual.

El pas subterrani

S’ha parlat moltes vegades de l’existència d’una mina o pas subterrani ocult que uneix el castell de Bellver amb el palau de l’Almudaina. És possible que hagi existit, però és molt probable que l’existència de galeries subterrànies creades durant l’extracció de la pedra per a la construcció del castell, hagin ocasionat aquesta suposició.


.
© Portal Forà Dinamització Cultural . Tots els drets reservats.