"El Castell de Bellver ens ofereix imatges inoblidables, gravades en la retina de tot aquell que visita Mallorca amb ganes de mirar..."
Castell de Bellver: Notes d'interès
El Museu d'Història de la Ciutat
El Museu d’Història de la Ciutat ocupa vuit sales de la planta baixa, a la banda de llevant. El museu compta amb peces bàsicament procedents d’excavacions arqueològiques.
La primera sala conté un resum de tota la història del terme municipal de Palma.
La segona sala és la destinada a explicar la prehistòria de Mallorca. Aquesta conté diverses reproduccions de coves d’enterrament del terme municipal, com les de son Sunyer i la de son Maiol, i també hi ha ceràmica de l’època talaiòtica, amb una maqueta del jaciment de son Oms, ja desaparegut.
La següent sala és la de la dominació romana, on es veuen peces de ceràmica i de metall, així com un mapa de la possible ciutat romana, situada en el barri de la Seu.
La quarta sala correspon a l’època musulmana, on destaca la reproducció en guix del lleó del palau de l’Almudaina. També hi ha un mapa de la ciutat en temps dels musulmans, on es pot veure el fort creixement que va patir, i algunes peces de ceràmica.
La cinquena sala és la destinada a la conquesta de Mallorca per part de Jaume I. El que més destaca és un quadre amb la genealogia de la Casa de Mallorques i alguns escuts situats a la part superior de la sala.
La sisena pertany a l’època que va des del Renaixement fins al Modernisme, destacant sobre tot el Barroc. Un gran panell ens mostra alguns dels casals i patis més representatius de Ciutat.
La setena correspon al segle XX, moment de l’enderroc de les murades, mentre que la vuitena, dedicada a Palma a partir del 1960, es centra en el boom turístic que patí la ciutat i la resta de Mallorca.
La Col·lecció del cardenal Despuig
La col·lecció del cardenal Antoni Despuig i Dameto(1746- 1813) conté un bon nombre d’escultures, làpides i objectes romans i còpies clàssiques del segle XVIII.
Aquesta col·lecció ocupa tres estances situades entre la torre de migjorn i la de ponent. Una part del conjunt exposat prové de les excavacions realitzades a Ariccia, prop de Roma, patrocinades pel cardenal entre 1987 i 1796.
Aquest és el fons més unitari que s’ha pogut mantenir del museu instal·lat pel cardenal a la finca de Raixa (Bunyola).
També s’exposen un retrat del cardenal, una pintura de l’escala classicista de Raixa i un exemplar del mapa de Mallorca patrocinat pel cardenal l’any 1785.
La distribució pot resultar caòtica, però intenta respondre al màxim al model de muntatge que dissenyà el propi cardenal Despuig a Raixa.
Els grafits del castell (**)
A tot el castell de Bellver hi ha una gran quantitat de grafits de diverses èpoques. La gran majoria es troben situats a la plataforma superior del castell i també als quatre pisos de la torre de l’Homenatge.
A més d’aquests es poden citar les dues inscripcions incises que s’atribueixen a Jovellanos, la secció de la torre dibuixada al carbó situada a la planta baixa o els dibuixos que es troben a l’escala del torreó sud, a tres metres d’altura.
Fins al 1988, a la torre de l’Homenatge es podien contar més de 30 grafits dividits en tres grups: signes, inscripcions i grafits figuratius. L’any 2000 es descobriren altres 30, sobre tot del grup de les inscripcions.
Els signes solen ser els motius més antics (els trobats daten del segle XV). Són marques d’alguna corporació gremial, tal volta relacionada amb les obres del castell.
Però els grafits més impressionants són els figuratius. Al 1988 es coneixien prop de 20 representacions i, amb la neteja duta a terme l’any 2000 es descobriren 17 representacions més. Entre aquests, els més nombrosos són els vaixells, alguns molt ben perfilats i d’altres amb un dibuix més esquemàtic, les creus amb calvari, les sabates o els cors. També es té noticia de sues representacions femenines i una flor de lis.
L’altre espai on es troben una major quantitat de grafits és, com ja hem dit abans, la plataforma superior del castell. Aquestes es troben concentrats sobre tot a les façanes de la torre sud o de la reina, probablement degut al confinament dels presos en aquesta zona. La gran majoria d’aquestes inscripcions són noms propis, llinatges, rang militar, dates, lloc d’origen, o condició del reclús. Gran part d’elles daten de la primera meitat del segle XIX. Malauradament, la seva exposició a l’exterior i les milers de visites que pateix el castell han fet que poc a poc aquests desapareguin.