"Inexpugnable a la seva cara nord, presenta a les altres cares murs de setge i torres defensives..."
- Introducció
- Referències històriques
- Descripció arquitectònica
- Galeria fotogràfica
- Notes d'interès
- Rondalles i llegendes
Castell del Rei: Descripció Arquitectònica
Actualment es troba molt deteriorat, tot i la reforma que es va fer a la torre de ponent, i només queden restes del portal d’accés i part dels murs de la cara sud. Encara es pot apreciar el perfecte encaixament de les pedres de la murada amb la penya natural.
Inexpugnable a la seva cara nord, presenta a les altres cares murs de setge i torres defensives. Destaca la seva porta originària amb pont llevadís i contraporta en ziga-ziga a l’única encletxa que permet l’accés a la penya. Una porta amb arc, davant el pont del castell, i dues portes amb un passadís excavat a la roca varen servir d’entrada al castell.
El seu interior estava constituït per una capella de tres cossos subjectats amb arcs ogivals, la qual estava dedicada a Sant Gabriel, vàries cel·les d’estada, forn de pa, magatzem i aljubs (segons l’Arxiduc, en el mur exterior hi ha dues cisternes adossades, de les quals una d’elles encara pot ser utilitzada ).
La sala amb l’arc ogival és l’edifici principal. Aquesta ocupa l’ala oest, i està construïda sobre unes roques tallades artificialment. L’Arxiduc encara va veure l’edifici en peus i ens diu que era “un quarter amb dos arc apuntats amb els angles de carreus de marès i pedra. De les finestres ja no queden restes. Voltant l’extrem superior es veu encara part d’una cornisa molt rompuda”. Berard ens puntualitza que tenia la volta de pedra de gran solidesa. Res queda avui del que ens diu l’Arxiduc, ja que els arcs varen caure a principis del segle XX (es conserven algunes fotografies on es veuen els arcs). La sala tenia una finalitat incerta: alguns creuen que és la sala d’armes i altres la primera església. Però sembla lògic, com diu l’Arxiduc, que fos la caserna o estatge principal del conjunt, habitatge del castellà i centre de comandament. En canvi, Pere Josep Serra, al 1885 (citat per M. Rotger a “Los castillos roqueros de Mallorca”, p. 194- 201) identifica l’edifici principal amb la capella de Sant Gabriel, així com Josep Merino Santiesteban.
Un document de 1374 de l’arxiu Municipal de Pollença parla de la “casa apellada la sala e l’altra la casa dels graners... e l’altra apellada cambra mitjana”.
La capella, l’angle nord-est, tenia una senzilla volta (segons l’Arxiduc) i estava consagrada a l’arcàngel Sant Gabriel, de qui encara al segle XVI es conservava un quadre plegable molt antic. La capella va servir, quan va perdre la importància com a parròquia, per a la custodia de relíquies i tresors de la parròquia de Pollença en moments de perill per atacs dels pirates.
El castell disposava també, a la torre de llevant, d’una porta d’evasió o emergència davant situacions difícil, amb una escala tallada sobre la roca que davalla per un esquerp xaragall.
Des del castell divisam un bucòlica panoràmica: cap a ponent Punta Beca i Cala Solleric i El Puig Gros de Ternelles; cap al nord els precipicis a sobre de la Cambra de la Senyora; cap al sud la Vall de Ternelles amb la Serra de la Font i la cuculla de Fartàritx al fons; cap a llevant Cala Castell delimitada per Punta Topina i Punta Galera, el Colomer, la Talaia d’Aalbercutx i la serralada de Formentor.
Joan Cortada l’any 1845 va fer un viatge a l’illa, visitaren Pollença i el Castell del Rei, a llom de mula fins a prop de la fortalesa:
“Al llegar al pie de la montaña en cuya cumbre se hallan las ruinas que íbamos a visitar, hemos bajado de los mulos y emprendido a pie la subida, que es larga y fatigosa porque hay que abrir camino entre las malezas y las piedras sueltas en las cuales el pie resbala a cada paso. La ruinas son magníficas. Las tres cuartas partes del castillo son obra de la naturaleza y las forma un enorme peñasco que parece haber sido sobrepuesto a la cima del monte… Está bastante conservada una magnífica sala de armas de buena arquitectura gótica. Desde esa cumbre se gozan hermosísimas y variadas vistas según el punto donde se coloca uno. En un dia sereno se descubren al otro lado del Mediterráneo las montañas de Cataluña”