"Antigament la força del castell era de les més respectables d'aquell temps, tant per la seva aspra i eminent situació com per la solidesa dels murs i defenses..."
- Introducció
- Referències històriques
- Descripció arquitectònica
- Galeria fotogràfica
- Notes d'interès
- Rondalles i llegendes
Castell de Santueri: Descripció Arquitectònica
El recinte abasta una superfície de 4,26 ha. Conserva en bon estat la part més important de l’antiga construcció, els dos grans paraments de murada amb les corresponents torres que defensaven l’única porta d’entrada a la fortificació.
No hi ha un perímetre complet de murades, sinó que només es reforçaren els llocs més accessibles.
Abans del portal d’entrada, es troba l’avantmurada o barbacana, amb un ingrés constituït per un portal d’arc de mig punt adovellat. Destacam la magnífica torre de l’homenatge, de secció rodona, amb permòdols i espitlleres, i una cúpula que es troba enrunada (se sap que era de carreus, amb merlets i espitlleres) .
Aquesta va ser bastida a principis del segle XIV i consta de dos pisos i un soterrani. D’aquesta torre, que ocupa el vèrtex angular, surten els dos paraments. El que mira a ponent té com a coronament una bella filada de merlets. L’altre mur, orientat cap al sud-est, constitueix la façana principal. Han desaparegut els merlets, però, en canvi, conserva una tirallonga de permòdols lobulats i, just davall, un seguici d’espitlleres. La traça de la torre ens pot recordar la torre de l’homenatge de Bellver. J. Mascaró Pasarius , explica la funció de la torre i ens comenta que tant el soterrani com el primer pis podien servir com a presó, mentre que el segon pis tal volta podria ser utilitzat com a habitació del governador o dels sentinelles, ja que la sala tenia una porta que enllaçava amb els merlets del mur. Se sap que aquesta habitació estava coberta de volta i que a la clau tenia un escut igual al que es trobava a la porta d’entrada.
Sobre el portal de mig punt, hi ha un forat, que fins a finals de segle XIX es trobava ocupat per un escut . A la part superior del portal, hi ha un segon arc, que deixa un petit espai buit, de sentit defensiu. Més a la dreta de la porta, podem veure dues torres de planta quadrada, possiblement de base musulmana, entre les quals pengen algunes atzavares.
A l’interior del recinte, constituït per l’ampla superfície, un poc convexa, de la gran mola rocosa natural, trobam primerament les estances, en runes, arrecerades a l’ombra i protecció de les murades d’entrada. Hi ha també un forn de pa esfondrat. A la dreta, hi trobam la part interior de les torres quadrades, amb un aljub vora la primera. Més amunt, hi ha restes de diverses construccions, entre les quals destaca la mig esfondrada volta d’un altre aljub. Una vegada assolida la part superior, el panorama és impressionant. A la part més extrema, oposada a l’entrada, hi ha un altre parament de murada, que protegia l’angle nord del castell, que mira cap a Sant Salvador. Aquest angle fortificat es troba molt deteriorat, però encara mostra les espitlleres i el sistema de construcció anomenat d’espina de peix. També trobarem, aïllades, dues torres de planta quadrada.
A la zona sud, la que mira cap a la mar, és on trobam un major nombre d’edificacions. Hi ha diverses estances amb volta que probablement servien de cases, una casa en runes i dues torres davant aquesta.